Servei d'assessorament lingüístic

El mateix divendres 13 d'agost es varen inaugurar dues exposicions al nou centre Cap Vermell, a Cala Rajada, que primera vegada, obria les portes al públic. Per una banda, Cadàver Exquisit, una mostra de pintura que enllaça un quadre amb el següent. Per l'altra banda, Diàlegs, memòria i oblit, d'Antònia Del Río. Una mostra de fotografia sobre moments de la vida relacionats amb la memoria. Les dues sales d'exposicions es varen omplir de gent que va contemplar les obres i va poder escoltar les paraules de Del Río, qui va mostrar la seva alegria per ser la primera artista gabellina que exposa a l'edifici. Ambdues exposicions es poden veure fins el 31 d'agost des de les 9 fins les 14h i de les 19 fins les 21h.

Divendres, dia 13 d'agost després del pregó inagural de les festes de Sant Roc, s'inaugura al centre Cap Vermell de Cala Rajada, l'exposició Diàlegs, memòria i oblit, obres 2008-2010, d'Antònia Del Río. Diàlegs, memòria i oblit és una exposició que reflexiona entorn a les constatacions d’existència. Ens deixem persuadir per la idea que les permanències, rastres, acumulacions són tan fermes... —som en tant que posseïm. Tinc, per tant sóc i sóc el que tinc. No em refereixo sols a béns materials, també podríem estar parlant de coneixements, creences— però són tan fràgils. I en el moment que morim? Som en tant romanen els nostres rastres, en tant persistim en el record dels altres? Som en tant algú ens té? En forma de pertinença, de memòria, de record. Fins que no som. “Es diu sempre que morim dues vegades: la primera vegada, i una segona quan algú troba un fotografia teva i ja no sap qui ets”. Antònia Del Río

Divendres dia 13 d'agost després del pregó inagural de les festes de Sant Roc, s'inaugura al centre Cap Vermell l'exposició Cadàver Exquisit, una proposta expositiva que permet integrar a artistes de distintes generacions i d’estils molt diversos. Cadàver exquisit és una tècnica mitjançant la qual s’uneixen col·lectivament un conjunt de paraules o d’imatges; el resultat és conegut com un cadàver exquisit o cadavre exquis en francès. Emprada pels surrealistes devers el 1925, s’inspira en un vell joc de taula anomenat "conseqüències" en el qual els jugadors escrivien per torn a un full de paper, el doblegaven per tal de cobrir part de l’escriptura, i després el passaven al següent jugador per una altra col·laboració. El nom es deriva d’una frase que sorgí quan es va jugar per primer cop en francès: Le cadavre / exquis / boira / du nouveau / vin (El cadàver esquisit beurà el nou vi). Els teòrics i impulsors d’aquesta estratègia creativa (en un principi, Robert Desnos, Paul Eluard, André Bretón i Tristan Tzara) postulaven que la creació, en especial la poètica i la plàstica, havia de ser anònima i grupal, intuïtiva, espontània, lúdica i, en la mesura del possible, automàtica. Vuitanta anys després, cadaver exquisit conserva tot el seu potencial creatiu. Així, es proposa la creació d’un gran cadàver exquisit a partir de la col·laboració d’artistes com Steve Afif, Josep Maria Alaminos, Amador, Rafael Amengual, Mateu Bauzà, Erwin Bechtold, Joan Bennàssar, Pere Bennàssar, Rafel Bestard, Jim Bird, Maria Carbonero, Maria Catalán, Pep Coll, Astrid Colomar, Joan Costa, Cristina Escape, Ñaco Fabré, Marian Femenías Moratinos, Paca Florit, Pep Guerrero, Gilbert Herreyns, Enric Irueste, Ellis Jacobson, Mercedes Laguens, Alícia Llabrés, Antoni Llabrés, Pep Llambías, Eugenio López, Joan March, Teresa Matas, Mariano Mayol, J.M. Menéndez Rojas, Maria Antònia Mir, Pepe Nebot, Ángel Pascual Rodrigo, Rafel Perelló, Cris Pink, Alceu Ribeiro, Enric Riera, Dolors Sampol, Lourdes Sampol, Àngel San Martín, Bernat Sansó, Horacio Sapere, Amparo Sard, Tòfol Sastre, Juan Segura, Joan Soler Rebassa, Andreu Terrades, Vicenç Torres, Rafel Tur Costa, Tomeu Ventayol i Amable Villarroel, entre d’altres. Un cop acabada l'itinerància totes les obres seran subhastades i els doblers recaptas seran destinats a l'ONG Llevant en marxa

Amb l’espectacle d’Assaji Dansa, que va tenir lloc ahir horabaixa a la plaça del centre Cap Vermell, Capdepera diu adéu al Festival de les Arts al Carrer. Tot un mes de representacions per escenaris estratègics del municipi, com la plaça de l’Orient, el passeig Marítim o el descobert aquest any, el centre Cap Vermell, han donat vida i cultura a les tardes d’estiu dels gabellins i turistes. L’espectacle d’ahir, una visió personal de la introspecció que el pintor Joan Miró va viure de l’esclat de la guerra, va ser sens dubte un final agradable i digne d’ovació. Les tres ballarines varen mostrar la seva tècnica a un públic més bé escàs tot i que les persones que passejaven pel carrer de l’Agulla s’aturaven a mirar, i alguns a imitar, la coreografia.

La plaça del centre Cap Vermell es va estrenar com a nou escenari de Cala Rajada amb un dels espectacles del Festival de les Arts al Carrer, Encuentros 2, de la companyia Hierba Roja. Jean-Marc Serrano, Marga Llobera, Bàrbara Riera i Roger Viñas varen representar per al públic assistent una demostració de dansa d’alt nivell. L’espectacle va començar amb moviments sense música dels dos ballarins. Després es va incorporar Bàrbara Riera i finalment Marga Llobera. Els quatre artistes varen demostrar la seva tècnica i varen acabar l’espectacle amb un brindis i una brillant coreografia. Encuentros 2 es va poder veure també dissabte i diumenge als escenaris habituals: el passeig Marítim a Cala Rajada i la plaça de l’orient a Capdepera.

El Festival de les Arts al Carrer està a punt d’acabar però tot i així encara es pot gaudir de shows divertits, dinàmics i originals com el que s’ha interpretat aquests dies. Oikos Room va sorprendre tot el públic amb un espectacle d’humor i de circ per grans i per petits. Els dos artistes varen crear una casa del no res dins la qual ballaren i feren equilibris amb una escala, figures i maniobres complicades amb música de fons que els gabellins i turistes aplaudiren ben fort.