Promoció cultural

Dos nous treballadors desenvolupen tasques de dinamització i marxandatge al Castell de Capdepera, amb les quals es pretén millorar i dinamitzar el turisme que s’apropi a visitar el poble fortificat. Un fa de guia-informador responent les preguntes dels visitants i realitzant visites guiades pel Castell, amb aturades a l’Exposició permanent de la Llata i a la Capella, explicant als assistents tota la història que envolta les murades i ampliant les dades que ofereixen els taulells informatius. El servei està disponible en quatre idiomes: anglès, francès, alemany i italià, a més, és clar, de català i castellà. L’altra feina que es realitza al Castell és la de comercial, una figura que s’encarrega de vendre el marxandatge i les rutes guiades als centres escolars, agències turístiques, hotels, etc. Ara es disposa de ventalls i bosses amb la imatge corporativa del Castell de Capdepera, però des del Patronat del Castell asseguren que s’ampliarà. La incorporació d’aquests dos treballadors ha estat possible gràcies a la subvenció de la Conselleria de Treball i Formació del Govern Balear, cofinançada pel Fons Social Europeu. La idea fonamental del Patronat del Castell és revalorar l’element patrimonial que suposa el jaciment i dinamitzar el turisme als mesos d’hivern. Cal recordar que la pàgina web del Castell de Capdepera www.castellcapdepera.com està en funcionament en quatre idiomes: castellà, català, anglès i alemany.

Les Actes de les Jornades d’estudi i debat entorn el Tractat de Capdepera de 1231 i la independència de Menorca es van presentar ahir a la seu de la Societat Arqueològica Lul•liana a Palma. Hi varen esser presents el batle de Capdepera, Bartomeu Alzina, acompanyat de l’equip de govern, així com la presidenta del Consell, Francina Armengol; el conseller de Presidència, Cosme Bonet; la presidenta de la Societat Arqueològica Lul•liana, Maria Barceló Crespí; el director de les jornades i historiador, Guillem Rosselló Bordoy; la directora general de Ràdio i Televisió de Mallorca, Marisa Goñi; i un gran nombre de membres de la Societat Arqueològica. Les jornades es van celebrar el novembre del 2008 dins el marc de l’any Jaume I promogut pel Consell de Mallorca i varen tenir la participació de vuit prestigiosos historiadors, entre ells Mohamed Benmammar, Guillem Rosselló Bordoy, Antoni Mut i Nicolau Roser Nebot. Un debat que, per primera vegada, va donar a conèixer la visió històrica dels vençuts, els musulmans. Durant la conquesta catalana de Mallorca, Capdepera ocupà un episodi important relacionat amb l’acceptació del vassallatge dels musulmans menorquins. El tractat es va signar el 17 de juny de 1231 entre Jaume I i Abu'Abd Allah Muhammad, cadi de Menorca, i va fer que els musulmans reconeguessin el rei com a nou senyor i que es comprometessin a pagar-li un tribut. Va tenir vigència fins la conquesta de Menorca per Alfons el Liberal el 1287. Aquest fou el primer cop en què Capdepera fou lloc de trobada de civilitzacions. Es va signar un pacte d’enteniment entre vencedors i vençuts. Les jornades posaren a l’abast dels experts en història un nou document: el manuscrit del Tractat de Capdepera transcrit i traduït del llatí al català, a càrrec del director jubilat de l’arxiu del Regne de Mallorca, Antoni Mut. Cal tenir en compte que el manuscrit original del Tractat de Capdepera és a la Biblioteca Nacional de París. A més de les presentacions per part de les autoritats i els historiadors, els assistents van poder veure una projecció de Televisió de Mallorca, de les ponències que es llegiren a les jornades.

El sabadellenc Jordi Solé Comas, el mataroní Joan Carles Pujalte i Daniel Pau Bosch Badenes, com a autor local, han estat els tres guanyadors dels premis de narrativa curta “Ploma de ferro” 2009, organitzats per l’Ajuntament de Capdepera, al qual s’han presentat 40 narracions (32 procedents de Catalunya, 2 del País Valencià, 1 de Lisboa i 5 de Balears). El primer premi, valorat amb 700 € ha estat per a la narració “L’art familiar”, de Jordi Solé; el segon premi, valorat amb 400€, ha estat per a “Interludi barroc”, de Joan Carles Pujalte; i el premi per a autor local, amb 300€, ha estat per a Daniel Pau Bosch Badenes, per a l’obra “Mort en diumenge”. Aquest concurs de narrativa curta “Ploma de ferro” l’organitza l’Ajuntament de Capdepera de manera ininterrompuda des de 1993. Des de llavors ha passat per diferents vicissituds i avui per avui s’ha convertit en un clàssic dels certàmens de narrativa breu a les Illes Balears i dels més ben dotats econòmicament. Enguany ha comptat amb un jurat compost pels escriptors Sebastià Alzamora, Josep Lluís Aguiló, M. Magdalena Gelabert i Cristina Salom. El lliurament d’aquests premis tendrà lloc el proper divendres dia 30 d’octubre a les 20h al Teatre de Capdepera i comptarà amb l’actuació del grup Entreveus, patrocinat pel Departament de Cultura i Patrimoni del Consell de Mallorca. Les obres guanyadores d’aquesta edició es podran consultar en propers mesos en format digital a través del blog del Servei d’Assessorament Lingüístic municipal i de la revista Cap Vermell digital. També es publicaran l’any 2011 en un recull editorial. Servei d’Assessorament Lingüístic

La cloenda del Festival de les Arts al Carrer va deixar un gust molt saborós a tots els espectadors amb les actuacions de El Circo de los sueños, un espectacle pels més petits amb l’elefant Buba i les acròbates; i Pallasses Fines, un espectacle pels més grans, amb un humor més acurat. A la plaça de l’Orient, residents i turistes es van concentrar per gaudir de la darrera actuació del festival que durant tres mesos ha dinamitzat les nits de Cala Rajada i Capdepera amb companyies i actuacions de tot tipus. Dansa, circ, humor i molt més és el que ha reunit el I Capdepera Street Festival. La pluja ha estat la protagonista dels últims espectacles i es volia fer notar també el dia de la cloenda, però, finalment, es va fer l’acte sense la necessitat de paraigües, i les autoritats convidades, van poder pujar a l’escenari on se’ls hi va fer entrega d’una placa en reconeixement per la seva col•laboració en el Festival. La directora Insular de Turisme del Consell de Mallorca, Melchora Gómez, va felicitar a Capdepera per la iniciativa i va agrair la possibilitat de la col•laboració del Consell. També va parlar el director de First Sun, Joan Massanet, qui va recordar que estan disposat a col•laborar “amb tot el que faci poble i sigui pel poble”. El patronat del Castell de Capdepera també va rebre la seva distinció, així com Televisió de Mallorca per cobrir tots els espectacles. El guardó sorpresa va ser pel tècnic de cultura de l’Ajuntament, Pere Cortada, l’encarregat de que el I Festival de les Arts al Carrer funcionés, i va recordar que amb ell “s’han conegut molts recons del municipi”.

Les Envoyés de Yuoclund han fet gaudir un dia més d’un gran espectacle a tot el públic que tant ahir a Cala Rajada, com avui, a Capdepera, s’han aturat a veure els Yuocs i el seu pastor. Tres animals enormes, éssers mítics de l’Àsia Oriental en un creuament incert entre el iac i el ieti, s’han aturat a Mallorca fugint de l’escalfament global i han mostrat als seus habitants les seves danses i els seus jocs. Els Yuocs han fet un cercavila pels carrers del poble acompanyats de residents i turistes, i els hi han donat algunes dades per conèixer de més a prop l’altiplà del Yuoclund, a l’Àsia Oriental. Amb l’espectacle, de la companyia francesa GRAALL, el Festival de les Arts al Carrer, empren una tercera i última etapa amb un gran nivell, pendent, encara, de quatre xous més.

Èxit de públic ahir horabaixa per veure la presentació del llibre Llata, història d’un reton, de Jaume Miró. L’autor, acompanyat del batle de Capdepera, Bartomeu Alzina; dels actors de la companyia Es Mussol i del cantant Suso Rexach, que van fer possible la representació de l’obra l’any 2005, va explicar com va aconseguir escriure-la i quines van ser les dificultats que va tenir, com la desconeixença del món de la llata. Llata, història d’un retorn és una obra de teatre sobre l’artesania tradicional de la Llata a Capdepera que va servir com a cloenda de les activitats commemoratives de l’any 2005, declarat l’any de la Llata. És una obra per a tots els públics que tracta una de les grans qüestions universals: el retorn de la humanitat sota la forma d’un home concret, Ulisses d’Homer. Miró va agrair a l’Ajuntament de Capdepera la confiança en ell per escriure l’obra, i va dir que l’autoria del llibre no és només seva, sinó “de tots els actors i del músic que la van representar”.