NOTES HISTÒRIQUES SOBRE CAPDEPERA

La prehistòria al municipi de Capdepera està ben documentada gràcies a l’existència de 41 jaciments arqueològics, que es poden situar en el temps entre els segles X i II aC, és a dir, entre els períodes pretalaiòtic i talaiòtic.
Període pretalaiòtic: d’aquest temps trobam restes com les coves artificials de Son Jaumell o les naviformes de Canyamel.
Període talaiòtic: trobam poblats com Sos Sastres, Son Barbassa, Puig de s’hort, es Claper des Gegant o Son Favar (guerrers de son favar).
L’Islam arribà a Mallorca i anomenà tota la península de llevant “districte de Yartan”. Llavors Artà, Son Servera i Capdepera formaven aquest districte.
El primer document escrit en què apareix el nom de “Cap de la pera” (Capdepera) com a tal és al Llibre dels Feyts, concretament a la crònica que fa referència a la rendició dels àrabs de Menorca al Cap de la Pera. A la Torre den Nunis, situada a l’interior de les murades del castell, va ser on es va signar el Tractat de Capdepera entre el Rei Jaume I i l’alfaquí de Menorca. Segons aquest tractat, Menorca continuava sota poder musulmà però sotmesa a un estat de submissió respecte de Jaume I i els seus successors. En el repartiment del territori, el districte de Yartan correspongué al rei que cedí la part de Capdepera a les famílies Montsó i Nunis.
L’any 1300 el rei Jaume II ordena la fundació de la vila de Capdepera, territori que tenia una enorme importància estratègica. La fundació es va iniciar amb la construcció d’una església i s’intentà aconseguir que els habitants establerts dispersos emprenguessin la construcció del poble i la murada que l’havia de protegir. Finalment, aquesta murada es va acabar de construir l’any 1387 però els habitants de Capdepera només es traslladaven a l’interior de les murades en cas de perill. De fet, el poble era l’encarregat de defensar el castell en cas d’atac.
Durant l’època borbònica s’encomanà la defensa del territori a una tropa de Dragons (soldats professionals) i és llavors quan es construeix la Casa del Governador, al bell mig del Castell. A partir d’aquell moment la població que encara romania a l’interior del castell es va començar a establir al raval. Durant aquella època es va dur a terme l’expulsió dels jeusïtes. El 1789, a l’interior de les murades hi havia 25 cases, la Casa del Governador i la caserna de la tropa de Dragons.
Al segle XIX Capdepera es va constituir com a municipi independent, però durant la primera meitat d’aquest segle es va anar constituint i abolint el consistori gabellí en funció del govern de Madrid. El 1837 la Diputació Provincial de Balears va ordenar als Ajuntaments de Son Servera, Artà i Capdepera la divisió de termes i separació del cadastre, censals, llibres i expedients. Finalment, el 1858 es va fer la segregació definitiva.
El 1862 el castell es va vendre en subhasta pública i va ser adquirit per Felip Gili i Josep Quint Zaforteza. Malgrat la nova propietat, amb el temps el castell va ser abandonat i només l’habitaven els més pobres del poble o els nouvinguts.
Al llarg del segle XIX es van produir tota una sèrie de canvis estructurals i econòmics a la societat gabellina:
- Fort creixement demogràfic
- Divisió territorial entre Artà i Capdepera
El 1861 es va construir el far i el 1891, la parròquia de Cala Rajada
- Hi havia un fort creixement econòmic per mor de l’enorme activitat portuària de Cala Rajada, l’obra de palma i l’explotació de les pedreres de marès.
- Començà l’emigració cap a Amèrica llatina, que fou la base d’algunes fortunes locals.
- A principis de segle XX alguns dels propietaris més rics de la comarca comencen a venir a Cala Rajada a estiuejar.
Tots aquests canvis impliquen moltes innovacions socioculturals i polítiques. El 1849 es va construir una església parroquial i un nou ajuntament al centre del nou entramat urbà. Aquests dos edificis suposaven els símbols de la independència del poble.
Tot plegat va ajudar que l’any 1879 Bartomeu Alou fundés la comunitat Evangèlica i una escola de primària. El protestantisme va arrelar amb molta força, sobretot entre les classes menys afavorides. Davant això l’església catòlica va reaccionar immediatament i el 1893 es va establir la congregació dels Ligorins, que van crear una dinàmica competència.
L’any 1951 s’acabaren les obres de l’actual moll de Cala Rajada i als anys 60 l’arribada del turisme de masses transformà l’estructura econòmica del municipi que va ocasionar un gran corrent migratori de la península, cosa que va provocar un augment de població molt important.
El 1983 l’Ajuntament de Capdepera va recuperar la propietat del castell.