PREGÓ MERCAT MEDIEVAL 2008

PREGONER: SR. BARTOMEU MASSANET NEBOT “CARBÓ”

Honorable Senyora Presidenta,

Honorables Senyors Consellers,

Sr. Batle,

President del Patronat del Castell,

Regidors,

Altres autoritats aquí presents,

Senyores i senyors,

Bones tardes.

El dia que el Batle i el Regidor de Cultura em van proposar fer el pregó vaig pensar que per a qualsevol gabellí era un motiu de satisfacció i orgull poder ser el pregoner d’una festa ja tan arrelada al nostre poble com la que avui comença.

Però per altra banda, tampoc no vos vendrà de nou si vos dic que quan vaig pensar que havia d’escriure i llegir ja no em va parèixer tan fàcil.

Al llarg de la meva vida hi ha hagut molts moments, quan he dirigit la banda i les altres agrupacions, en les quals he fet feina donant l’esquena al públic. També ho he fet com a músic, però estar tot sol front al públic com ara, mai.

No sóc massa xerrador, però sempre m’ha agradat i m’agrada escoltar. Escriure aquestes línies per mi no ha estat gens fàcil.

Gairebé tots els qui em coneixeu sabeu que el que sí he escrit -o millor dit copiat- durant la meva vida han estat molts de papers de música, perquè els músics poguessin sonar.

Però ja que m’han donat aquesta oportunitat per fer el pregó a mi m’agradaria explicar-vos el que per mi ha estat la dèria de la meva vida i això -com tots sabeu- és i ha estat la música.

Quan era jove i anava a collir paumes dins les muntanyes des Verger el silenci ens acompanyava amb el cant dels ocells. Molts moments pensava que el paratge era celestial; em recordava quan el Mestre Oliver em deia que la música era el diàleg de la naturalesa.

El meu sogre, Mestre Miquel “Pil·litu”, sempre deia que un badall si l’acompanyaves de música encara sonava millor.

Per circumstàncies que no vénen al cas no em vaig poder dedicar totalment a la música; vaig haver de fer una feina que no em va agradar massa. Em vaig dedicar a fer materials de construcció, blocs i més blocs, cada dia i durant anys.

Això volia dir estar a una màquina que feia una renovada i, al mateix temps, vibrava. Sempre vaig pensar que del renou no en podria sortir mai música. Però quan arribava a casa i em preparava per anar a l’assaig o tenir els nins i nines que venien a aprendre música ja era una altra cosa. M’oblidava del cansament del dia, l’assaig ho valia tot.

Eren temps difícils. Les famílies havíem de dedicar els nostres esforços a guanyar les sopes (ara pensau si ens podíem dedicar a pagar instruments i classes de música als fills). Al llarg d’anys el meu amor a la música el vaig desplegar ensenyant el que sabia als nins i nines que volien aprendre a tocar un instrument. El meu instrument de quan estava al regiment per poder ser músic era el clarinet. Però vaig fer el que vaig saber per ensenyar els instruments que els nins i nines volien sonar a la banda i, passant els anys, més tard vaig impulsar la creació del Centre Cultural.

Tots tenien il·lusió per començar i la meva il·lusió era que en sabessin prou i poguessin “disfrutar” de la música.

Passat temps, hora de retirar-me de Director, ja hi havia professors titulats que podien ensenyar cada instrument amb millors tècniques. Fou una labor d’anys i de moltes persones aconseguir l’escola de música.

Actualment hi ha professors de cada instrument que poden ajudar amb millors condicions els nins i nines que volen començar. Estic molt content que els joves d’avui tenguin persones preparades que faran possible encara fer més músics.

Ara ja sóc vell, estic més hores a casa i m’hi sent tan bé... N’Antònia i jo, asseguts vora el foc, cadascun a la seva butaca; és com si anàssim al Gran Teatre. Mirant i escoltant el Canal Clàssic, amb les millors orquestres i els millors músics, hi passam moltes hores.

Què seria de jo sense la música?

Què seria de les persones sense la música?

Què seria de Capdepera sense la música?

Pensau que, segons deia Cesari: “La música és, pròpiament, una llengua; la més sublim de les llengües de l’Univers”.

Hi ha molts d’homes que han escrit i dit coses meravelloses de la música (jo vos les llegiria totes). Durant la vida moltes vegades les he llegides, però ara seria massa llarg fer-ho. Tot i això una altra ressenya sí que vos la llegiré.

Héctor Berlioz deia que: “Música és l’art de commoure per la combinació dels sons als homes intel·ligents i dotats d’una organització especial”.

La música és qualque cosa més que sons que vénen de lluny; és el xerrar de l’ànima, de la bondat; és sensibilitat, és consciència, és virtut, goig, alegria, valor, vida, mort, vèncer el mal. La música ho és tot, per a les persones.

Una de les finalitats de la meva vida ha estat intentar contagiar a tots els gabellins la meva passió per la música, llenguatge que ha acompanyat el meu dia a dia, igual que el vostre. Si feis memòria veureu com:

- de ben petits les mares ens cantaven L’horabaixa post el sol,

- venien el Reis i la música sonava,

- arribava Sant Antoni i anàvem darrere els dimonis al so de la tonada,

- I què me’n deis de quan arribava Sant Bartomeu? Amb la plaça plena de gent sortíem de l’ofici i acompanyàvem les autoritats al Sitjar.

- Des d’antigament padrins i padrines, mares i pares fent feina amb les mans i cantant amb els brins acompanyant.

Però no tots els moments de la vida són alegries. Hi ha moments en què el silenci o unes notes tendres con les de Alma de ángel, d’en Baltasar Moyà, han acompanyat molts de gabellins i gabellines per dornar-los el darrer adéu.

La música sempre és present i, si no, hi és el silenci, que també és part de la música.

La música també és present en aquesta festa del Mercat Medieval, a la qual avui donam partida; a aquesta festa, ja tan arrelada al nostre poble, que ha passat a formar part del nostre patrimoni, i que ens fa tornar als inicis.

Ja fa més de 700 anys d’aquesta vila on avui vivim tots els qui estam aquí, i si fallàs al calendari sentiríem que ens falta l’aire medieval que cada maig podem “disfrutar” als carrers del nostre poble.

Aquest mercat, que ens apropa per uns dies encara més al Castell -un dels símbols del poble, on s’hi celebra la festa plena de joia, alegria i una vegada més, música- ja fa 8 anys que el celebram. Els darrers 8 dels meus 84 anys, on he vist i patit moltes coses -com molts dels gabellins i gabellines d’aquest poble-, però, com diu la cançó d’en Jaume Fuster:

“El dia que mori ho vull fer

cercant el recer

del poble on he nat.

I si és que mor a terra estranya

tornau-me a l’entranya

del poble estimat.”

Amb la vida quasi passada puc dir que l’única cosa que sí m’haguera agradat és poder viure sols amb la música; m’hagués agradat poder fer encara més per la música, per fer-la encara més gran dins el nostre poble.

L’esforç i la superació de les persones es fa amb la constància del cada dia i amb les petites coses que tots podem abraçar i amb molta estimació. Per als pobles també crec que és així.

La música ha estat la força que m’ha ajudat a viure i no vull passar aquesta ocasió sense donar les gràcies a tots aquells gabellins i gabellines que han compartit aquest somni musical amb mi, que m’han acompanyat per molts de moments de la vida, en què la música ha estat present, i us puc assegurar que han estat molts.

I per acabar ho faré amb les paraules d’en Pere Orpí:

“Salut al nostre poble, bons fills de Capdepera!

Uniu amb brins de festa les veus dels gabellins.

Salut a Capdepera! Coratge, gabellins!

Coratge, gabellins!”.

Molts d’anys.

Gràcies a tots.

El mercat és obert. Bona fira!!!